Fer cumplir somnis es una petita part de la meva feina, aquest dia va ser casi fa un any, tenia el encarrec de fer en la empresa que treballe el acte de tancar les festes del meu poble, algo que a nivel tecnic no suposa gran tasca, ja que nomes es trataba de posar uns focos cambia colors i unes maquines de fum, o siga despres de fer obres de teatre, concerts de musica etc.. no es trataba de algo complicat.
Despres de varios dies de treball distint en les festes em va tocar pujar al castell, per fer que el xiquet Jorge Balmaseda, Sant Jordiet 2012, aparegues amb el seu caball. Mentres a la plaça d' Espanya els bandols moros i cristians en cruel batalla feient resonar els seus arcabusos, nosaltres terminabem d'instalar a la part alta del castell tot el equip necesari (maquines de fum, focos, cablejat, etc).
A poqueta nit la plaça cambiaba el seu soroll estruendos dels arcabusos, per un murmull, aquest provenia de la gent que mica a mica anaben apropantse al castell, desde dalt la cosa comensaba a impresionar, saber que milers de persones anaben a estar pendent de la teva feina es algo que de sobte em va posar un nuc a la gola, els nervis comensaben a estar presents, agrair al funcionaris de l'ajuntament en Carlos al seu capdavant els anims, al incombustible Eusebio que dia " xaval no te preocupes que esto ya esta", les cridaes de la meva parella crec que mes nerviosa que jo preguntanme com va tot i donantme anims.Ja estaba tot preparat, i va arribar el protagonista de les festes, el xiquet acompanyat per els seus pares, germa. Els nervis del xiquet eren visibles es notaba serios i en ganes de muntar al seu cavall i comensar a tirar les fletxes multicolor. Tot estaba preparat lo que era un petit murmull es va convertir poc a poc gran soroll de gent parlant i esperant, la veritat que la vista desde dalt del castell en eixos moments es impresionat.
Ajudem al xiket a pujar al cavall i samaguem al torreo, esperan a que la plaça es fasa fosca, i comensen a sonar els acords del himne de les festes, repase tot lo que tinc que fer una ma en el mando del fum i laltra en la controladora de les llums, mentres li dic al nano que no es preocupe que les portes sobrira en breu, de sobte tot es fa fosc i la gent aplaudis, comense a tirar fum i sobrin les portes per a que sant jordiet aparega damunt del castell, el himne sona en els 12000 W que RMS Audio a repartit per tota la plaça i les saetes multicolor volen cap al poble, que canta i aplaudis al patró, tots els nervis de tot el dia han desaparegut, la meva ment esta tan absorta en que no falte fum, i que no fallen les llums que les dos voltes que sona el himne em pareisen un nores, de sobte un espectacular castell de artificis ompli el cel de color, ara si que esta tot fet, era moment de disfrutar del moment de cridar a la meva xica i dirli que ja estaba que habia eixit tot be, de sentarme un rato i respirar en la tranquilitat que en tota la vespra no habia pogut.
Agrair al un bon amic i un grandisim fotograf com es Toni Miranda les fotografies, que com sempre son expectaculars.
Tony Soler
